Campanya pel dret a l’avortament i acció col·lectiva “Jo també he avortat”

Tot i que el dret a l’avortament apareix a les conclusions de les Jornades Catalanes de la Dona de 1976 com reivindicació de la legalització i que fos a càrrec de la seguretat Social, és el 1979 amb la inculpació de 10 dones i un home a Bilbao per avortar o per haver practicat avortaments que esclata la campanya pel Dret a l’Avortament al conjunt de l’Estat i a Catalunya.La lluita pel dret a l’avortament va representar un revulsiu ideològic que va portar les dones a haver de confrontar els ideals hegemònics de maternitat i a posar en primer pla el dret al propi cos, el dret al plaer, a una sexualitat lliure, la idea que les dones podien tenir un projecte de vida diferent de la maternitat, o el dret d’adaptar la maternitat per tal que els permetés dur a terme altres projectes. La campanya va comportar manifestacions, recollides de signatures, autoinculpacions i formes de desobediencia civil com les permanències per a donar adreces i indicacions de on anar a avortar que van dur a terme DAIA i les Vocalies de Dones que constituïen un desafiament a la prohibició d’avortar. Destaca la inciativa de la Coordinadora Feminista de Barcelona de recollida de signatures amb la declaració “Jo he avortat voluntàriament” que va recollir 1.357 signatures en menys de 72 hores.

Jo também he abortar. Dret a l’Abortament Amnistia per les 11 dones de Bilbao (1979). Coordinadora Feminista

Any: 1979
Genealogia
  • Acció
Col·lecció