Dret al propi cos: Cap agressió sense resposta
El moviment feminista en aquests anys també va alçar la veu per denunciar i condemnar la violencia masclista en l’àmbit públic i privat. Es van dur a terme campanyes com “Prou agressions” i “Volem caminar tranquiles”. El cas de violació i assassinat d’Antònia España a Sabadell, que motiva tot un àmbit de reivindicacions i lluites contra les agressions a les dones amb diverses accions entre elles la primera manifestació feminista a Catalunya contra la violència masclista del 18 de setembre del 77 a Barcelona i el Festival feminista al teatre Grec de Montjuïc sota el nom “Dret al propi Cos”. El moviment feminista, a diferència d’altres agents socials i polítics, va assenyalar en aquell moment el sistema patriarcal i la societat masclista com els culpables de les agressions masclistes. La lluita contra les agressions masclistes s’emmarquen en una època de desmitificar la virginitat, la maternitat, el pecat; de reivindicar el plaer i desvincular la sexualitat de la reproducció; de denunciar el paper de la dona reduïda a una maternitat imposada i a la fidelitat també imposada.
- Entrevista a Beatriu Masià (2020). [Vídeo] Catalunya: Fils Feministes <https://vimeo.com/515211588> [Consultat 23 Feb. 2023].
- Cervera, Montserrat (1996). “Dones i salut: una lluita de les dones pel dret a decidir”. 20 anys de feminisme. Associació de Dones per a la Celebració dels 20 Anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i Ajuntament de Barcelona, pp. 91-92.
- Genealogia
-
- Acció
- Col·lecció